Editorial
MAGRANA
Literatura en llengua catalana
Data de publicació: 4-12-1998
1a edició
288 pàgines
ISBN: 848264128X
L' argument
Sara, Gabriel i Gerard es coneixen al començament dels vuitanta. Aquella primavera estableixen una relació forta, una amistat que amb el pas del temps es tornarà un confús amor. A l'estiu viatjaran junts a Eivissa, gaudiran de l'exaltació de la naturalesa i el desig. A la tardor, un viatge a Roma els farà descobrir les seves opcions sexuals. L'hivern a Barcelona resultarà decisiu en les seves vides.
El Narrador busca per la ciutat els personatges quinze anys després. El temps ha passat inexorable i la llibertat sexual dels 80 ja és només un bell record per atresorar en silenci.
L'escriptura
La novel·la s'estructura en les quatre estacions d'un any, amb tres intermedis i un epíleg. En el transcurs de les estacions els fets són explicats per la pròpia veu de cada un dels protagonistes. Les seves paraules ens faran conéixer els sentiments, els desitjos, el que mostren i el que oculten. En els intermedis, els personatges visiten el Narrador per negociar el punt de vista que aquest haurà de triar a l'estació següent. Li demanaran que els deixi lliures, que ells volen arribar a transformar-se en éssers reals, més enllà del paper. A l'epíleg, que ocorre a finals de segle, el Narrador tindrà una trobada amb cada un d'ells. Tots tres han aconseguit prendre vida pròpia a la novel·la i són amos de les seves existències, dels seus èxits i dels seus fracassos.
A cada intermedi, en acabar una estació
de l'any, els protagonistes visiten el Narrador per suggerir-li o forçar-lo
a utilitzar una persona narrativa. Aquí llegim un fragment de l'Intermedi
de Primavera. La Sara ve a parlar amb el Narrador.
(...)
Desperto angoixat d'un somni. Sóc
el Narrador i veig tots tres a tocar la fi de segle. Per què aquest desassossec?
Simplement pel pas del temps. Per veure'ls madurs, amb la vida feta i el passat
congelat, petrificat al darrera.
Ells no volen existir en un hipotètic
1999. En la seva fràgil realitat ficcional, el veuen encara molt lluny,
tot i que per a mi és tan real. Prefereixen seguir l'evolució
normal del temps. No fer salts al buit. Tenen totes les il·lusions posades
en aquell estiu del 84. Uns 15 anys abans de la vida present.
La primera en fer-me confidències
és la Sara. Intenta ser sincera. Amb els altres basteix un mur amb les
seves pors, per mantenir-les ocultes. Fins i tot amb els més íntims.
Amb mi, la mala consciència no li serveix a res. La conec prou. Em diu
que li molesta ser una xicota reprimida. Aquest temor al sexe masculí
la tenalla. Vol que la deixi existir de debò. Ella trobarà la
manera d'alliberar-se'n.
Em fa riure. Li dic que és
un personatge. Un ésser fet de paper i paraules. Jo sóc el Narrador
i tinc el domini sobre tots tres. Em demana si us plau que la deixi viure. Que
no intenti ficar-me a la seva ment perquè m'equivoco. M'empipa la seva
presumpció. Li dic que jo també tinc problemes, que estic sol
i que l'únic plaer que trobo és inventar les seves vides. Curt
i ras. Que faria un Narrador sense poder narrar?
Deixa anar un riure irònic.
Diu que és el mateix que passa amb els psicoanalistes. En general el
terapeuta té més traumes que el pacient. M'enutja la sobergueria.
Li responc que, en narrar les seves vides, el més difícil és
empassar-me tota la ideologia que el Gabriel, ella i les seves colles fan servir
per parlar. Li intento fer entendre que a final del segle XX ja ningú
se'n recorda, de Marcuse, de Wilhem Reich, de Karey Horney o d'Erich Fromm.
Els llibres d'aquests autors s'amunteguen a les fires de vell i ningú
no paga ni cent pessetes per adquirir-los. Els psicoanalistes han passat de
moda i fan l'agost els predicadors.
No li interessa que li esmenti la
fi de segle. Quinze anys, a la dècada dels seus vint, són una
eternitat. M'explica amorosament que ells són sincers. Creuen de tot
cor en això que llegeixen, en allò que discuteixen. Quan apunta
un aforisme per enganxar al suro de l'habitació, sent que aquella frase
és allí per il·luminar-la, per canviar-li la vida. Ella
pretén revolucionar la sexualitat. Li dic que tots ells són uns
dogmàtics.
Ella també s'ofèn i perd el to amorós. Diu que, durant l'estiu, els deixi lliures, que narri en tercera persona. Ella mateixa intentarà trobar les seves raons i el camí del seu propi alliberament. "Ens escaparem i viurem la nostra pròpia vida, a través dels intersticis de la tercera persona", diu. Afegeix: "Tu deixa'ns fer, explica al lector el que fem i prou, no intentis ficar-te dins dels nostres cervells". En acabar de dir això, la Sara s'allunya.
(...)
