METTINI, Rubèn. 10 + 1 nits, (novel·la). Barcelona: la Magrana, 1990

 

Editorial LA MAGRANA
Literatura en llengua catalana
Data de publicació: 18-12-1990
1a edició
169 pàgines
ISBN: 8474105056

La novel·la va ser finalista del premi La Sonrisa Vertical de l'any 1990. L'Editorial La Magrana la va publicar en la seva col·lecció de literatura eròtica l'octubre de 1990.

L' argument

Pretén ser un fragment d'un diari apòcrif de l'escriptor Rudyard Kipling, amagat sota el nom de Sir John Archibald Hasting. El 1890, Sir John busca per Londres la companyia d'una jove per conversar de cultura. És un home que passa de la cinquantena, es troba sol i una mica desencantat de la vida. Una jove atractiva, Katherine Harrington, accedeix a narrar-li històries mítiques, però deixa clar des del començament que no hi haurà cap mena de contacte físic entre tots dos. La fantasia de Katherine reinventant, amb un marcat deix sensual, les històries de Pigmalió, de Circe i Ulisses, de Píram i Tisbe, d'Atenea o Polifem, submergeixen Sir John en un univers sensitiu, càlid i confús. A través d'aquestes deu més una nits l'acostament entre la jove i l'intel·lectual sembla inevitable.

L'escriptura

El llibre es pot llegir de dues maneres. Tal com indica una nota preliminar, Sir Archibald Hasting es va cuidar de deixar intactes amb fina cal·ligrafia les històries que li va explicar la jove. Així, qui vulgui llegir deu històries mítiques recreades per la veu de Katherine es pot limitar a seguir els paràgrafs que apareixen amb lletra més petita. En canvi, qui estigui interessat a conèixer les coses que van ocórrer aquelles nits entre els dos personatges haurà de llegir el llibre del començament al final.


Fragment de 10 + 1 nits

Es tracta d'un fragment de la història de Circe i Ulisses.

Ulisses i els seus homes arriben a una petita illa. Allí descobreixen a la maga Circe qui els convida a menjar carn rostida i formatges. Com a postres, prepara farina d'ordi i mel verda i barreja tota aquesta preparació amb un vi de Pramne. En servir les copes, hi afegeix certes drogues. Es tracta d'un beuratge que fa que els mariners oblidin la seva pàtria. Després de dansar per a ells, els toca amb una vareta i els transforma en porcs. Ulisses coneix la manera de sotmetre la voluntat de Circe.

(...)

Després, Ulisses lliurà la cabellera de la dona. La maga quedà durant uns instants com submergida en l'emoció que acabava d'experimentar. A la fi, sortí del seu embadaliment sorpresa per la intensitat del seu plaer i del seu propi abandó i, amb veu somorta, digué a l'heroi: "T'agraeixo perquè la teva virilitat ha fet menys deserta aquesta illa abandonada. Però sé que tens al pit un cor que no es doblega per cap encanteri. Ets tu Ulisses? Sí, segur. Hermes m'havia anunciat la teva arribada, però no m'havia dit que em descobriries, de manera tan contundent, que em mi s'amagava una dona capaç d'experimentar tal plaer. Doncs, au, deixa la vara i pugem al meu llit, perquè junts ens lliurem al sexe i a l'amor".

"Abans d'això", digué Ulisses, "has de prometre'm amb un jurament que lliuraràs els meus companys dels encantaments, que els faràs tornar a ser homes i, a més, que no meditaràs contra mi cap perversitat".


Odisseu podia exigir-ho ja que després de les coses ocorregudes damunt la taula, Circe no pensava negar-li res.

Van pujar a l'estança. Les cambreres de Circe s'afanyaren per les sales. Una penjà tapissos de porpra, l'altra col.locà unes taules d'argent amb safates d'or i dolços al damunt, una altra d'un crater de plata en vessà un vi dolç que duia barrejada la mel verda preferida de Circe. Una donzella escalfava l'aigua per omplir el cossi on Circe banyaria Ulisses. Després del bany, li féu un massatge amb oli d'oliva i li posà damunt les espatlles una túnica i un esplèndid mantell.

La taula ja estava parada, plena de viandes i pans. Circe invità Ulisses a menjar. Però Odisseu no podia oblidar els seus companys i li demanà a la maga que abans de menjar i passar la nit junts, alliberés de l'encanteri els altres mariners. Circe així ho féu. Va prendre la vara que encara tenia restes de mel i humors segregats de la seva petxina i anà cap a la porquera. Després de tornar-los novament en homes, els fregà un per un amb un ungüent perquè li caiguessin els péls porcins que li havien crescut per tot el cos.

Més tard, els companys d'Ulisses foren invitatas a menjar a la taula, on havia molta teca. Tots alegres rigueren i cantaren.

(...)


Pàgina inicial català castellà

Rubèn Mettini