Rubèn MettiniEls compositors de música solen elaborar variacions sobre una melodia favorita d'un altre compositor; de manera semblant, aquests relats intenten realitzar variacions literàries però sobre temes pictòrics.
En la majoria dels contes el punt de partida és una tela de René Magritte (Bèlgica, 1898-1968). Només un punt de partida. La raó sotmesa a una lògica surreal s'encarrega de portar la història cap a territoris que, tal vegada, el pintor no va somiar. O sí.
Qui, al llegir el conte, recordi el quadro, podrà evocar-lo permetent-se navegar entre formes i colors. Per als altres, la narració fundarà una realitat de la qual no coneixen el prototip que la va engendrar.
Com que no tots els relats estan basats en quadros, els que prenen com a motiu la pintura de Magritte, porten al final el títol de la tela i la data de creació.
Les variacions es dividixen en quatre apartats.
El primer narra peripècies de sers que muten els seus gens, o creuen fer-ho; individus que patixen metamorfosi o les gaudixen.
El segon intenta sentir la vida dels objectes i comarejar les seves migracions.
El tercer apartat somia amb planetes i meteors singulars, espia l'existència còsmica i relata algunes de les seves penes.
El quart, entre teles i telons, pigments i bastidors, relata acrobàcies i cabrioles entre la recelosa realitat i l'aparentment incauta ficció.
| Pàgina inicial | català | castellà |